Avui per avui les Garrofes dels Pastorets constitueixen una de les tradicions nadalenques més esperades. Ja en el text original de Serafí Pitarra configuren una crítica mordaç de la Barcelona de l'època; d'aquella Barcelona que ensorrava muralles i creixia cap a l'Eixample, a finals del s.XIX.

​

El fet és ben simple: el Garrofa -com a alcalde-, després de tornar de l'infern amb la missió encomanada, i també fracassada, de convèncer Satanàs que els deixi tranquils, responent a la curiositat de tothom, explica com és, el què hi ha vist…allò que l'ha sorprés. Aquest és el moment que s'aprofita per a fer un repàs a fets i personatges, de caire local o no, amb una especial predilecció -això sí- pels polítics berguedans. Aquesta tradició va mantenir-se fins i tot durant la dictadura, quan s'aprofitava l'ocasió per afegir alguna "garrofa" a darrera hora esquivant així la inevitable i inflexible censura.

​

Des de 1973 i fins el 2015, el text de les 44 garrofes que es recitaven en les representacions dels Pastorets, sortia d'un concurs obert a tothom, proclamant-se les guanyadores en un sopar que acostumava a fer-se pocs dies abans de Nadal. Actualment, no se celebra el concurs però es reciten les 44 Garrofes igualment.

​

En realitat les Garrofes, any darrera any, esdevenen un compendi de la història local i general, amb una component fortament satírica, de referència obligada per tal de saber allò que s'ha viscut a la ciutat en un determinat moment i el seu impacte.

​